27/3/2018
El front comú dels municipis afectats per les obres de l’autovia orbital B-40 i representants de Cecot i de la Cambra de Comerç de Terrassa s’han reunit aquest dimarts per analitzar l’estat d’aquestes actuacions llargament reivindicades. La reunió s'ha celebrat a l’Ajuntament de Terrassa entre els alcaldes i alcaldesses d'Abrera, Olesa de Montserrat, Viladecavalls i Terrassa, juntament amb representants de la patronal catalana CECOT i de la Cambra de Comerç de Terrassa, per escenificar de nou el front comú dels municipis i agents socioeconòmics afectats per les obres d’aquesta infraestructura, per treballar pel seu desenvolupament i pel compliment del calendari previst per a la seva finalització.
En la darrera visita institucional a les obres de l’autovia orbital B-40, organitzada pel Ministeri de Foment el mes de juny passat, el ministre Íñigo de la Serna va informar que la finalització de les actuacions es preveia per l’octubre de 2019. Inicialment, els representants locals van coincidir en valorar positivament aquest anunci, ja que donava resposta a les demandes i reivindicacions de tots quatre municipis sobre aquesta important infraestructura de comunicació. Després d’haver passat alguns mesos, veient l’estat de les actuacions a dia d’avui i coneixent l’històric d’endarreriments del projecte, les retallades imposades, les contínues actualitzacions i modificacions que ja ha sofert, els representants de les institucions reunides avui a Terrassa temen que no s'arribi a complir amb els terminis anunciats.
Malgrat que des d’un punt de vista tècnic es considera viable executar les actuacions en els 19 mesos que resten per a la data anunciada pel ministre, existeixen riscos econòmics i administratius que cal tenir en compte: Processos administratius que s’allarguen, com la tramitació de modificats del projecte (l’enllaç de l’AP7/A2 està aturat des de novembre de 2016 sense ser aprovat); o les habituals retallades pressupostàries (pendents de conèixer el pressupost de l’Estat pel 2018), en són els principals senyals d’alarma.
Anys de reivindicacions
Els estudis de l’autovia B-40 entre Abrera i Terrassa es remunten en el temps i varen culminar l’any 2001 en què es va aprovar el seu traçat. Posteriorment es va plantejar executar-la en 3 trams, Abrera-Olesa; Olesa-Viladecavalls; i Viladecavalls-Terrassa. L’any 2010 es van posar en servei els subtrams Abrera-Olesa i Viladecavalls-Terrassa, aquest últim finalitzant en una rotonda en plena trama urbana de Terrassa, al barri de Can Roca.
Han passat 18 anys i l’aparent inactivitat en els trams a cel obert d’aquestes obres fa témer els municipis afectats un nou ajornament, un més, dels terminis assenyalats pel Ministeri. És per això que alcaldes, alcaldesses i responsables del món econòmic de la comarca tornen a reclamar al Ministeri de Foment la finalització, dins dels terminis assenyalats, d’un projecte cabdal per mantenir i incrementar la competitivitat econòmica i una bona comunicació del territori.
Les principals reivindicacions, precisament, se centren en exigir la continuïtat del cinturó, com a mínim fins a la ronda oest de Sabadell, propiciant un flux de trànsit de vehicles òptim, no tallant-lo en plena trama urbana de Terrassa. Un perllongament imprescindible pel correcte funcionament de l’autovia, dotant-la de sentit viari i de comunicació en xarxa.
Una altra gran reivindicació deriva del fet que és constatable que l’actual enllaç entre la B-40 i l’A-2 no podrà absorbir amb seguretat i funcionalitat el trànsit que aporti la nova autovia. És per això que cal millorar la connectivitat entra l’A-2, la B-40 i la C-55, tenint en compte els diferents usos del territori, tant pel que fa a les àrees residencials, com per les industrials i sectors estratègics del país.
Impacte econòmic
Segons un estudi publicat per la Cecot el febrer de 2017, elaborat per l’Institut Cerdà i amb el suport de la Diputació de Barcelona, l’impacte macroeconòmic quan s’acabi el tram de la B-40 entre Abrera i Terrassa suposaria un estalvi de 24 milions d’euros anuals i una inversió induïda de 240 milions, ja que milloraria la flexibilitat de les cadenes de proveïment i ampliaria el mercat i la capacitat comercial de les empreses. Amb aquesta base, des dels ajuntaments i les dues entitats de representació empresarial i econòmica, es creu que aquesta via té previst un retorn de la inversió en termes de competitivitat logística i creixement econòmic i que, per tant, l'haurien de situar al capdavant de les prioritats pressupostàries i d'execució d'obra.
Comissió de seguiment
Per tots aquests motius exposats, els representants municipals i socioeconòmics reunits avui, han acordat una sèrie de punts a emprendre: