Aquest divendres 1 de novembre, el cementiri vell ha acollit un any més l'homenatge a les persones afusellades l'any 1939, amb representació dels Ajuntaments d'Abrera i Olesa de Montserrat, familiars de les víctimes, agrupacions polítiques i veïnat. Prèviament, el nostre alcalde, Jesús Naharro, i la regidora de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica, Arantxa Galofré, han assistit a l'ofrena floral que ha tingut lloc al cementiri de Can Singla del municipi veí d'Olesa de Montserrat, en honor a les víctimes de la Guerra civil i la repressió franquista.

A més a més, en el marc de les noves jornades 'Abrera amb la memòria democràtica', des del Servei de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica estem duent a termexerrades sobre la Memòria Democràtica. que tenen lloc properament a l'Auditori de la Casa de Cultura (Federico Garcia Lorca, 17, primera planta). El divendres 25 d'octubre es va dur a terme a l'Auditori de la Casa de Cultura la xerrada 'Fèlix Figueras Aragay, alcalde d’Olesa de Montserrat (Olesa de Montserrat, 1894 – Abrera, 1939)', a càrrec de Figueras Valen i Guillem Figueras Bartés, nét i besnet de l’alcalde republicà d’Olesa. I el proper El divendres 22 de novembre, també a partir de les 19 h, tindrà lloc la xerrada 'La repressió franquista a Abrera i al baix Llobregat' a càrrec de l'Historiador Joan Montblanc Lasaga.

Homenatge i ofrena floral

L'homenatge al Cementiri Vell ha comptat amb l'assistència de l'alcalde d'Abrera, Jesús Naharro, l'alcalde d'Olesa de Montserrat, Jordi Parent, regidors i regidores dels dos consistoris, representants de diverses formacions polítiques dels dos municipis i familiars de les víctimes: néts i besnéts de l'alcalde d'Olesa Fèlix Figueras i la senyora Angelina Anton, jove del Joan Jané, 1r tinent d’alcalde d’Olesa.

Parlaments i ofrena floral

L'acte va començar amb parlaments a càrrec dels alcaldes d'Abrera i Olesa de Montserrat i d'un dels nets de Fèlix Figueras. Seguidament, es va dur a terme l'ofrena floral al monument funerari que recorda les persones afusellades i enterrades en el cementiri abrerenc. L'acte va finalitzar amb el Cant dels Segadors.

Agermanament dels Ajuntaments d'Abrera i Olesa de Montserrat

Els alcaldes d'Abrera i Olesa de Montserrat i familiars de les persones afusellades han destacat la importància de la memòria històrica, posar nom i cognom a les víctimes perquè fets com aquests no tornin a passar mai més. També han posat en relleu la necessitat d'actuar per fer front el feixisme.

Jesús Naharro, alcalde d'Abrera

"Avui ha tingut lloc aquest acte de record, també ha sigut un acte en el qual vull agrair la presència dels familiars que cada any s'apropen, cada any pesa més i la gent cada cop es va fent més gran, però el que no ha de passar és l'oblit del que va a succeir i per això fem aquest acte, fem un acte sensible, un acte de record, un homenatge, però sobretot un acte que posi de manifest que mai més es pot repetir un acte d'aquesta violència, tan antidemocràtic, i que al final el que aconsegueix és una manca de la llibertat de les persones. Avui és això el que reclamem, una societat més justa, més democràtica i per això aquest record que hem tingut al Cementiri Vell d'Abrera que com cada any duem a terme conjuntament amb la vila d'Olesa a la qual no només la memòria democràtica ens uneix i ens persevera per poder conèixer més, investigar més amb tots els programes i projectes que tenim sinó d'altres sinèrgies que de ben segur faran que els nostres pobles caminin junts i més ràpid cap endavant".

Arantxa Galofré, regidora de Patrimoni Cultural i Memòria Històrica de l'Ajuntament d'Abrera

“Un cop més, fem aquest acte de record i de memòria per a les víctimes de la Guerra Civil i la repressió franquista per tal que les generacions presents i de futur sàpiguen el que va passar a Abrera i, perquè no es repeteixin els fets mai més. Aquest any, per primera vegada, hem estat presents, tant l’Alcalde, Jesús Naharro com jo, al cementiri de Can Singla d’Olesa de Montserrat per retre homenatge i fer memòria també dels dos veïns abrerencs que varen ser assassinats pel règim franquista al municipi veí. Així doncs, els dos ajuntaments seguim treballant i a la vegada apel·lant a totes les institucions del territori, per a una dignificació de l’espai on van succeir els fets, per a la memòria de totes les víctimes i per a fer justícia.”

Jordi Parent, alcalde d'Olesa de Montserrat

"Ens trobem al Cementiri d'Abrera un any més per recordar i per dignificar totes aquelles persones assassinades aquí a Abrera, aquells olesans que van ser assassinats aquí a Abrera, però ara també per recordar totes aquelles persones que han sigut víctimes del franquisme allà on sigui, a Olesa, a Abrera, al nostre Baix Llobregat o bé a tot l'estat espanyol. Crec que fer aquest tipus de recordatori, fer aquest tipus d'acte de memòria històrica té una doble vessant molt important, que és per un cantó dignificar les víctimes, recordar les víctimes i per un altre cantó educar aquells futurs ciutadans que no han de cometre els mateixos errors que es van cometre en un passat perquè no torni a succeir el mateix".

Xavier Rota, regidor de Cultura i Memòria Històrica d'Olesa de Montserrat

Els fets de febrer del 1939 

Les persones afusellades la matinada del 19 de febrer de 1939 al Cementiri Vell d'Abrera van ser les següents:

• José i Juan Campos Peris (es desconeix si van sobreviure o no)
• Juan Garrido Abad (sobreviu però torna a ser afusellat l’endemà a Olesa)
• Mateo Hinojosa Izquierdo (afusellat)
• José Martínez López (afusellat)
• Juan A. Martínez Moreno (sobreviu, exiliat a França)
• Juan Pérez Garviche (sobreviu, trobat i assassinat temps després)
• Juan Heredia Martínez (afusellat)
• Ramon Badia Blasi (afusellat)
• Josep Bayona Vidal (afusellat)
• Fèlix Figueras Aragay (afusellat)
• Josep Font Cugat (afusellat)
• Ginés González Gallardo (malferit, mort a casa seva a Olesa)
• Martí Lahosa Queralt (afusellat)
• Joan Jané Casajoana (afusellat)
• José Martí Pons (afusellat)
• Tomàs Matas Campaña (afusellat)
• Jaume Picas Vila (afusellat)
• Joana Piñero Fernández (afusellada)
• Lluïsa Xifré Morros (afusellada)
• Enric Cortell i Ramon Massagué, dos veïns d’Abrera que van ajudar a fugir a Juan Garrido Abad i que van ser afusellats l’endemà amb ell.

Els fets de febrer del 1939 estan recollits al llibre de l’historiador Oriol Dueñas “La violència d’uns i altres. La repressió de la guerra i la postguerra 1936-1945. El cas d’Olesa de Montserrat”. Segons recull Dueñas, el 13 de febrer de 1939 va tenir lloc l’entrada de les tropes franquistes al municipi. Aleshores, va ser quan es va constituir de forma definitiva una comissió gestora del nou ajuntament. I algunes de les famílies que havien patit la pèrdua d’un familiar pels fets violents de rereguarda durant la guerra civil van començar a pressionar les noves autoritats perquè fossin castigats de manera exemplar els autors o responsables indirectes dels assassinats.

Davant les constants peticions, el responsable militar d’Olesa, el capità habilitat d’infanteria del 21 Batallón de Zaragoza Mariano Pérez, va autoritzar la detenció dels considerats responsables dels assassinats comesos durant la guerra. Van ser detingudes i empresonades una trentena de persones, que van ser tancades a l’edifici del Círcol Federal Democràtic i Obrer, antic centre de reunions de les forces progressistes de la vila. Entre els detinguts hi eren l’antic alcalde d’Olesa entre abril de 1931 i 1934 i el 1936, Fèlix Figueras i Aragay, i altres excàrrecs electes com Joan Jané, Josep Bayona o Martí Lahosa.

Un cop fetes les detencions es va iniciar a l’edifici del Círcol el que ha estat conegut a Olesa com el “judici de les vídues” a causa de la important participació que van tenir moltes de les dones dels assassinats entre 1936 i 1937. Un cop acabat, van quedar retingudes una vintena de persones. Algunes van ser condemnades a mort, menys 14 dels acusats, entre ells Fèlix Figueras i Aragay i Joan Jané Casajoana, ja que davant els dubtes per la seva teòrica responsabilitat, el capità habilitat Mariano Pérez va decidir que era millor traslladar-los a Barcelona i que fossin jutjats per un tribunal militar. Familiars de les víctimes, però, van seguir pressionant el capità Pérez, que finalment es va deixar convèncer i va decidir que l’endemà, durant el trasllat a Barcelona, aquelles persones serien afusellades. L’afusellament va tenir lloc la matinada del 19 de febrer de 1939 al cementiri d’Abrera.

Xerrada de memòria democràtica: “Fèlix Figueras Aragay, alcalde d’Olesa de Montserrat (Olesa de Montserrat, 1894 – Abrera, 1939)”

L'Auditori de la Casa de Cultura (Av. Federico García Lorca, 17, primera planta) va acollir el divendres 25 d’octubre de 2024 la

Xerrada de memòria democràtica: “Fèlix Figueras Aragay, alcalde d’Olesa de Montserrat (Olesa de Montserrat, 1894 – Abrera, 1939)”. Els olesans Fèlix Figueras Valen i Guillem Figueras Bartés, nét i besnet de l’alcalde republicà d’Olesa Félix Figueras Aragay ens van apropar a la figura del seu familiar. Fou el primer alcalde d'Olesa de Montserrat durant la Segona República Espanyola; va ser assassinat pel franquisme al cementiri Vell d’Abrera el 19 de febrer de 1939.

Fèlix Figueras Aragay. Fotografia de l'Arxiu de la Família Figueras-Bartés

Xerrada 'la repressió franquista a Abrera i al baix Llobregat' a càrrec de l'Historiador Joan Montblanc Lasaga.

El divendres 22 de novembre, l'Auditori de la Casa de Cultura (Federico Garcia Lorca, 17, primera planta), acollirà la xerrada 'La repressió franquista a Abrera i al baix Llobregat' a càrrec de l'Historiador Joan Montblanc Lasaga.

• Escolteu l'entrevista a l'historiador Joan Montblanc al programa de Ràdio Abrera "A Abrera sí que hi ha res" amb el tècnic municipal Gerard Bidegain.

Des de l'Ajuntament d'Abrera us convidem a assistir a les noves jornades 'Abrera amb la Memòria Democràtica.

Us informem de tota l'actualitat municipal. Seguiu-nos!